1.
denominacions d'Austràlia
Font
Fitxes de l'Optimot
Tant la denominació habitual d'aquest país com la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és Austràlia. El codi ISO que representa aquest país és AU. [...]
|
2.
Es pot dir què va! en català?
/ Com es diu ¡qué va! en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
Fitxa 7811/2Darrera versió: 23.09.2022TítolCom es diu ¡qué va! en català?Es pot dir què va! en català?RespostaEn català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple: I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si tenen molta pasta. Cal tenir en compte que l'expressió què va! no és acceptable en català. Per exemple: —Que vindrà l'Oriol? ClassificacióCategoria
Lèxic
.Lèxic general
|
3.
El vocatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
exemple:
Lídia?
Lia, fes-nos cas.
Au, Jofre
Senyores i senyors, benvinguts!
Tu i tu, veniu!
També admeten certs adjectius i participis com a modificadors, com ara benvolgut, distingit o estimat. Per exemple:
Benvolguts col·legues, ho hem aconseguit.
Estimada família, tenim novetats!
[...]
|
4.
Els diftongs / Diftongs decreixents i diftongs creixents
Font
Fitxes de l'Optimot
En els diftongs decreixents la segona vocal és sempre la i o la u, que en aquesta posició funcionen com a semivocals. Els diftongs decreixents són:
ai: ai-re, mai
ei: rei-na, re-mei
ii: mus-tii, no-vii
oi: boi-na, noi
ui: a-vui, cui-na
au: blau, cau-re
eu: creu-re, peu
iu: ca-ga-niu, ciu-tat [...]
|
5.
Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure? vorà o veurà?
Font
Fitxes de l'Optimot
convé.
Aquest fenomen també es dona en alguns parlars orientals amb la vocal realitzada com a u.
En valencià i en part del tortosí, a més a més, també es pronuncia una o en l'infinitiu:
M'agradaria vore esta pel·lícula.
En alguns parlars nord-occidentals es donen formes amb e en l'infinitiu, el [...]
|
6.
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font
Fitxes de l'Optimot
sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en expressions d'ús molt habitual, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò [...]
|
7.
Apostrofació davant de símbols / Lectura de símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en [...]
|
8.
Denominacions i codis de comarques de Catalunya
Font
Fitxes de l'Optimot
Alt Camp: AC
Alt Empordà: AE
Alt Penedès: AP
Alt Urgell: AU
Alta Ribagorça: AG
Anoia: AI
Bages: BG
Baix Camp: BC
Baix Ebre: BB
Baix Empordà: BM
Baix Llobregat: BT
Baix Penedès: BP
Barcelonès: BR
Berguedà: BD
Cerdanya: CD
Conca de Barberà: CB
Garraf: GF
Garrigues: GG
Garrotxa: GX
Gironès: GN
Maresme [...]
|
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si tenen molta pasta.
Cal tenir en compte que l'expressió què va! no és acceptable en català. Per exemple:
—Que vindrà l'Oriol?
—No, i ara! Ens ha plantat! (i no Què va! Ens ha plantat!)